El blanquejament dental és, sens dubte, un dels tractaments més demanats dins de l’odontologia estètica. El desig de recuperar un to clar i natural a les dents va més enllà de la simple estètica; un somriure cuidat i lluminós té un impacte molt positiu en l’autoestima, la seguretat personal i el benestar psicològic a nivell social.
Tot i la seva enorme popularitat, és habitual que sorgeixin interrogants i falsos mites al voltant d’aquest procediment. Per garantir que prengueu decisions informades sobre la vostra salut bucodental, a continuació aclarim les preguntes més freqüents basant-nos en l’evidència científica i mèdica actual.
Aquest tractament pot fer malbé l’esmalt dental?
En absolut. Quan el procediment és supervisat per professionals qualificats, es fan servir gels específics (peròxid d’hidrogen o carbamida) en concentracions segures. Aquests compostos actuen alliberant oxigen per trencar les molècules internes que causen les taques sense ser abrasius ni desgastar l’estructura de l’esmalt. A més, durant el procés a la clínica, s’apliquen barreres protectores per preservar íntegrament les genives i els teixits tous.
És un procés dolorós per al pacient?
El tractament en si és indolor. Tot i això, és completament normal experimentar certa sensibilitat tèrmica durant i just després de les sessions. Això passa perquè els microporus de l’esmalt s’obren de manera temporal per permetre que l’agent blanquejador actuï a la dentina. Aquests petits pics d’hipersensibilitat són transitoris i, per norma general, desapareixen les primeres 24 a 48 hores sense deixar seqüeles.
Quant de temps duren els efectes del blanquejament?
No hi ha una durada exacta i universal, ja que els resultats depenen en gran mesura de la composició genètica de l’esmalt, la porositat de la dent i, fonamentalment, els hàbits diaris d’higiene i nutrició. La bona notícia és que, gràcies al canvi estructural en els pigments, les dents poques vegades tornaran al to fosc inicial. Amb una rutina d’higiene adequada, els efectes es poden mantenir visibles durant diversos anys.
En quins casos està recomanat clínicament?
Està indicat principalment per tractar taques extrínseques (superficials) i l’enfosquiment provocat per l’envelliment cel·lular, el tabaquisme o el consum perllongat de begudes amb alta pigmentació, com ara el cafè o el te. També és útil per millorar casos lleus de fluorosi. No obstant això, en pacients amb tincions intrínseques molt severes (per exemple, les causades per certs medicaments a la infància), l’especialista podria recomanar combinar aquest mètode amb alternatives com les facetes per a un resultat òptim.
Hi ha aliments prohibits durant els dies posteriors?
Durant els primers dies després del tractament, els odontòlegs recomanen seguir una “dieta blanca”. Atès que els porus de l’esmalt segueixen permeables, les dents són més susceptibles a absorbir pigments externs. Per això, és fonamental restringir temporalment la ingesta de fruits vermells, remolatxa, salses fosques, cafè, te, vi negre i colorants naturals com el safrà o la cúrcuma, protegint així el resultat del tractament.
Quina és l’edat mínima segura per fer-ho?
Encara que a nivell biològic l’erupció de la dentadura definitiva es completa a l’adolescència primerenca, a nivell mèdic es recomana esperar fins als 17 o 18 anys per fer un blanquejament. Abans d’aquesta edat, la càmera polpar (la cavitat interna on s’allotja el nervi) és molt més àmplia, cosa que incrementa el risc de patir una irritació polpar i una forta hipersensibilitat. Esperar la correcta maduració anatòmica de la dent garanteix un procés segur, conservador i completament còmode.
