Quan pensem en un traumatisme bucal a causa d’un cop o una caiguda, el primer que sol venir a la ment és la fractura d’una dent o el seu despreniment total. Tot i això, en moltes ocasions pot produir-se el que coneixem com una luxació dental. Aquesta afecció es defineix com a desplaçament d’una peça dental de la seva posició original dins de l’os alveolar.
Els traumatismes dentals representen una de les urgències més habituals a l’àmbit de la salut bucodental. Aquests incidents són especialment freqüents entre els infants, els adolescents i les persones que practiquen activitats esportives de contacte. Tot seguit, analitzem les causes, els diferents tipus de lesions i com s’aborda clínicament aquesta situació per preservar la salut de la boca.
Causes i factors de risc
La luxació d’una dent o queixal es produeix sempre com a conseqüència directa d’un traumatisme dental a la boca. Per la ubicació anatòmica, les peces que acostumen a resultar més afectades són els incisius centrals superiors i inferiors, ja que són els més exposats i visibles.
Tipus de luxacions dentals
Generalment, aquest tipus de traumatisme afecta més d’una peça alhora i pot provocar problemes bucodentals addicionals, com ara la fractura de l’arrel i de la corona de la dent. Hi ha quatre tipus principals:
- Concussió: Ocorre quan es produeix una lesió en les estructures que suporten les dents, però no hi ha mobilitat ni desplaçament de les dents.
- Subluxació: A diferència del cas anterior, aquí sí que hi ha mobilitat a la dent afectada, encara que la peça no pateix un desplaçament de la seva posició anatòmica.
- Intrusió: Es dóna en els casos en què la mobilitat es produeix en direcció apical, és a dir, l’impacte enfonsa la peça cap a dins del propi alveol.
- Luxació lateral: En aquesta situació, l’oclusió o mossegada de la persona es veu alterada pel cop, malgrat que les peces involucrades no presenten mobilitat evident.
Tractaments davant d’un traumatisme
Davant de qualsevol tipus d’impacte dental, és fonamental acudir de manera urgent a un especialista per evitar complicacions a llarg termini. Quan es diagnostica la luxació d’una o diverses peces, el tractament sol constar de tres fases estructurades:
- Recol·locació clínica: Primerament, es torna a col·locar al seu emplaçament la peça dental. Mitjançant radiografies dentals, es verifica que la posició assolida sigui adequada i que l’oclusió torni a ser correcta.
- Immobilització: Posteriorment, s’immobilitza la peça dental afectada per estabilitzar-la. Per això s’utilitzen elements de suport com a composite o fèrules, variant en funció de les necessitats anatòmiques de cada pacient.
- Avaluació a llarg termini: Finalment, després d’unes setmanes, es torna a avaluar quina és l’estabilitat de la dent o el queixal. Això permet assegurar si la peça ja es pot rehabilitar de manera definitiva.
